Els anys de la dictadura van coincidir amb un període de desenvolupament econòmic mundial –els “feliços anys 20”-, que van generar una etapa d’expansió econòmica, de transformació social i expressió cultural, que van facilitar l’acció de govern inicialment i va contribuir al seu qüestionament posteriorment:
- Des del govern es va fomentar l’obra pública, la inversió en infraestructures de transport, de comunicació i d’electrificació. L’exposició internacional de Barcelona de 1929, que va construir l’entorn de Montjuïc, en va ser testimoni d’aquest fenomen.
- El creixement de les ciutats, l’èxode rural i l’emigració a Amèrica van ser fenòmens socials molt significatius.
- Culturalment es van produir canvis quant a les formes de sociabilitat, el nou rol de la dona en la societat, el sorgiment de les avantguardes plàstiques i musicals, de la ràdio, el desenvolupament del cartellisme i del cinema. Alfons XIII va inaugurar la Ciudad universitària de Madrid. Una nova generació d’artistes i literats van renovar el panorama cultural espanyol: la Generació de 1927, la literatura en llengua castellana, amb representants com Garcia Lorca, Cernuda o Juan Ramón Jiménez, molts procedents de Residència d’Estudiants; artistes com Picasso, Miró, Dalí, Buñuel, González, Gargallo; músics com Falla, Albéniz o Casals. La literatura en llengua catalana també va conèixer un període d’expansió amb escriptors com Espriu, Foix o Carner. La dona va aconseguir una visibilitat fins aleshores inexistent amb artistes com Maruja Mallo o Margarita Manso, escriptores com Rosa Chacel o Josefina de la Torre i filòsofes com María Zambrano, pertanyents al grup “Las Sinsombrero”. L’arquitectura va trobar en el modernisme una nova forma d’expressió estètica i arquitectes com Gaudí o Sert van reeixir.