La República va haver de defensar-se també de l’oposició insurreccional de l’esquerra anarquista, que lluitava contra qualsevol forma d’opressió de l’Estat i considerava la reforma republicana era insuficient. Les accions partien de la convocatòria de la vaga general revolucionària i la proclamació del comunisme llibertari en petits pobles agraris o nuclis industrials. Anaven acompanyades de la crema d’arxius, d’esglésies, de sabotatges de les comunicacions, d’atacs a l’autoritat i de l’ocupació de finques. Sevilla, Castilblanco, Alt Llobretat, Langreo, Casas Viejas, Saragossa van ser significats enclaus de conflictivitat anarquista.
La CNT estava dividida en dues faccions: la FAI, revolucionària i llibertària, liderada per Durruti i Garcia Oliver, dominant des de 1933, i els “Trentistes”, minoria anarcosindicalista liderada per Pestaña i Peiró, que condemnaven les crides al comunisme llibertari.
Des dels inicis de la República van desplegar quatre accions de protesta: juliol del 31, gener del 32 i gener i desembre del 33, desestabilitzant el govern reformista d’Azaña, especialment a partir de gener de 1933, servint a l’oposició de pretext per erosionar-lo.