La proclamació de la República a Catalunya va anar de la ma de l’autoafirmació sobirana de proclamació d’una república catalana federada. Macià, líder d’Esquerra Republicana, formada a 1930 de la confluència de diversos partits republicans catalanistes d’esquerra, va anar més enllà d’allò que s’havia signat en el Pacte de San Sebastian. El Govern Provisional va haver de negociar amb les autoritats catalanes la renúncia a la proclama sobiranista a canvi del reconeixement del dret a una Generalitat preautonòmica i a un estatut d’autonomia redactat per una Assemblea de parlamentaris, representants dels municipis i províncies. Així va veure la llum l’Estatut de Núria, que va ser votat en referèndum el 2 d’agost de 1931, que després hauria de ser revalidat per les Corts republicanes. Les dones van mobilitzar-se per mostrar el seu suport a l’Estatut quan encara no tenien dret a sufragi. L’Estatut de Núria seria posteriorment molt retallat en la seua part doctrinària i orgànica. El catalanisme tindria durant la II República un protagonisme polític mols important.