EBAU: Dictadura, República, Guerra Civil (1923-1939)

I. Preguntes de desenvolupament centrades en un esdeveniment o període concret

  1. Expliqueu les causes del colp d’estat de Primo de Rivera i la reorganització política posterior. (Juliol 2013)
  2. Analitzeu les causes que provoquen el colp d’estat de setembre de 1923 i exposeu les principals fases i característiques de la dictadura de Primo de Rivera. (Juny 2019)
  3. Descriviu els programa reformista del govern republicà durant l’anomenat “Bienni reformista” (1931-1933). (Juny 2015)
  4. Analitzeu l’impacte de les reformes socials i polítiques del període republicà en relació a la igualtat de drets entre homes i dones (cal tenir present els debats parlamentaris entorn del vot femení). (Juliol 2016)
  5. Analitzeu els principals problemes que es van plantejar als governs del primer bienni republicà, així com les reformes socials iniciades per a intentar solucionar-los. (Juny 2017)
  6. Descriviu, en línies generals, l’esclat de la guerra civil espanyola, la intervenció internacional en aquesta i la violència succeïda en ambdós bàndols. (Juliol 2018)

 

II. Preguntes de relació del tema amb el procés històric

  1. Compareu el colp d’estat de Primo de Rivera amb altres motins militars anteriors i posteriors. (Juliol 2013)
  2. Compareu les diferències i similituds de la dictadura de Miguel Primo de Rivera amb les de Francisco Franco. (Juny 2019)
  3. Expliqueu breument quina era la situació de l’Església catòlica a Espanya durant la República i compareu-la amb les relacions Església-Estat i la seua influència social durant el franquisme. (Juny 2015)
  4. Relacioneu el primer bienni republicà amb la reacció de les forces conservadores en el bienni radical-cedista i la política social de la dictadura de Franco. (Juny 2017)
  5. Compareu sintèticament la situació de les llibertats i drets civils en els diferents règims polítics que hi ha hagut a Espanya durant la primera meitat del segle XX. (Juliol 2018)

 

III. Preguntes sobre constitucionalisme

  1. Compareu la Constitució de 1931 en matèria de drets socials i igualtat amb els anys de la monarquia i el franquisme. (Juny 2016)

 

IV. Conceptes

  1. Expliqueu, amb poques paraules, el significat dels conceptes «colp d’estat” i «directori militar». (Juliol 2013)
  2. Exposeu a grans trets els conceptes de “dictadura militar” i “govern constitucional”. (Juny 2019)
  3. Expliqueu, amb poques paraules, els conceptes de “laïcisme” i “estat confessional”. (Juny 2015)
  4. Expliqueu, amb poques paraules, els conceptes: “sufragi femení” i “Constitució”. (Juliol 2016)
  5. Expliqueu, amb poques paraules, els conceptes “reformes socials” i “CEDA”. (Juny 2017)
  6. Expliqueu, amb poques paraules, els conceptes: “colp d’estat” i “guerra civil”. (Juliol 2018)

 

https://aulageohis.com/quadernhisesp2bat/examens-ebau-reaccio-democracia-reaccio-1923-1939/

Tasques HE – 5 (Setmana 27-30 abril)

  1. Emplenat del quadre Bàndols contendents en la Guerra Civil Espanyola.
  2. Emplenat del quadre Esdeveniments militars de la Guerra Civil Espanyola.
  3. Emplenat del quadre Els governs de l’Espanya republicana durant la Guerra Civil. (s’enviarà el dilluns 4 abans de les 24h.)
  4. Visualització dels capítols 2 i 3 de La Guerra Civil Española a color (disponible en la plataforma Dplay.es.

 

https://aulageohis.com/quadernhisesp2bat/bandols-contendents-en-la-guerra-civil/

https://aulageohis.com/quadernhisesp2bat/esdeveniments-militars-de-la-guerra-civil-espanyola/

https://aulageohis.com/quadernhisesp2bat/els-governs-de-lespanya-republicana-durant-la-guerra-civil/

Tasques HE – 4 (Setmana 21-24 d’abril de 2020)

  1. Lectura i esquematització, en forma de grafo arbori, de l’epígraf L’Estat rebel del tema de La Guerra Civil. Els dubtes podeu exposar-los com a comentaris de les entrades. Escanegeu els esquemes i presenteu-los per correu-e en format .PDF en un únic document.
  2. Visualització del vídeo España dividida: La Guerra Civil en color (Episodio 1), disponible gratis a la plataforma Dplay (DMAX). Caldrà registrar-se i veure’l. Després s’haurà de contestar a un breu formulari.
  3. Emplenat del quadre Comparació Constitucions 1876 i 1931.
  4. Emplenat del quadre Els períodes de la II República.
  5. Emplenat del quadre Períodes i esdeveniments de la Guerra Civil espanyola.
  6. Visualització de les diapositives La II República (dilluns 27).
  7. Classe en línia el divendres 24 d’abril (10:00 h.) [Si col.lisiona amb altra activitat programada, cercariem un altre dia d’aquesta setmana].

Les tasques s’hauran de lliurar de la manera habitual. Feu-me arribar qualsevol aclariment que desitgeu.

Tasques HE – 3 (Setmana 6-9 d’abril de 2020)

Lectura i esquematització, en forma de grafo arbori, dels epígrafs Els governs del Front Popular i L’oposició al Front Popular (II República) i dels epígrafs de La Guerra Civil fins l’Estat rebel (exclòs). Els dubtes podeu exposar-los com a comentaris de les entrades. Escanegeu els esquemes i presenteu-los per correu-e en format .PDF en un únic document.

Test 5: La II República

Emplena el test d’autoavaluació. És exhaustiu i amb un grau de complicació gran. Si no has tret el nombre d’encerts esperat, repassa i torna a fer-lo. Si, pel contrari, has encertat moltes preguntes, enhorabona!

Podeu contestar el qüestionari tantes vegades com vulgueu. Inclús podeu repetir-lo en acabar d’enviar-lo i provar de nou amb les preguntes errades. Les respostes queden enregistrades, però no tenen valor de nota. Jo sabré com aneu de coneixements.

align=»center»

10. L’oposició al Front Popular

La derrota en les eleccions del 36 va abocar a la dreta al cop d’estat. Al punt de conèixer-se els resultats, destacats polítics i militars van exigir Portela Valladares mesures excepcionals, a les quals es va negar, tot traspassant amb rapidesa el poder a Azaña. Durant la primavera els preparatius del cop es van anar perfilant.

  • Tot i que Azaña va apartar de les destinacions clau els generals suposadament més propensos a la insurrecció (Franco, Mola i Goded; Sanjurjo romania a Portugal), no va poder impedir la rebel·lió militar que acabaria amb la República (17 de juliol de 1936), ja que Sanjurjo va ser el cap de la insurrecció i Mola el “director”.
  • La trama civil s’estava també preparant activament: Gil-Robles es va negar a acords amb altres forces republicanes i a partir de maig va donar suport moral i econòmic a la insurrecció; Calvo Sotelo va desplegar des de les Corts un discurs guerra-civilista, tot qüestionant la legitimitat de la República; la Comunió Tradicionalista va passar a armar les seues milícies (“requetés”); finalment, Falange Espanyola de las JONS, responsable de generar desordres públics en confrontacions amb sindicalistes (al març la junta política era il·legalitzada i el seu líder empresonat).

La violència política i social (300 víctimes) van copsar l’atenció de l’opinió pública. Aquesta va ser resultat de l’acció de l’extrema dreta, especialment de Falange Espanyola de la Jons, que va desplegar un seguit d’accions terroristes contra polítics i institucions de la República (Jiménez de Asúa, Largo Caballero, E. Ortega y Gasset o el mateix Azaña), tot assassinant el magistrat que va il·legalitzar la Falange i empresonar el seu líder. La major part dels morts van ser obrers (66%) caiguts en enfrontaments amb la policia o assassinats per l’extrema dreta. Dues accions violentes van tindre una significació especial: els assassinats del tinent Castillo per falangistes i el de Calvo Sotelo, dos dies després, per membres de la Guàrdia d’Assalt. Aquesta acció va ser usada per la dreta per a justificar la rebel·lió militar, que s’estava organitzant des de feia mesos.

El fracàs del cop a llocs importants de l’Estat i la incapacitat del govern republicà de reaccionar a temps per a esclafar el moviment van deixar pas a una guerra civil que duraria 32 mesos.

9. Els governs del Front Popular (febrer – juliol de 1936)

Va ser un període de majoria republicana d’esquerres sense socialistes en el govern. El va liderar inicialment Azaña, substituït per Casares Quiroga quan al maig va ser elegit President de la República. El triomf electoral de febrer de 1936 va permetre a les esquerres recuperar el govern, unides en una gran coalició electoral –el Front Popular– amb la qual van sumar escons front a una dreta desunida que, coneguts els resultats, va impugnar vàries actes. La CEDA no va voler reeditar la coalició de partits de dreta, tot i que va deixar que en algunes províncies es pactara, provocant la pèrdua de molts escons. A Catalunya, eixa coalició sí va ser possible, concretada en el “Front Català d’Ordre”. L’estratègia de crear “fronts populars” va partir de la idea de frenar l’arribada de les dretes al poder, des del qual passaven a governar autoritàriament tal i com estava passant a part important d’Europa (la Itàlia de Mussolini, l’Alemanya de Hitler i est europeu). La iniciativa va partir de les directrius de la Internacional Comunista (Komintern). Les diferències ideològiques dels partits i forces col·ligades (burgesos d’esquerra, marxistes i anarquistes) desapareixien en programes de mínims i en el suport a les “democràcies burgeses”.

Les esquerres s’imposaren clarament, tot i que la diferència de vots era escassa (poc més de 500.ooo). El partit més votat va ser el PSOE (99 escons dels 473), seguit d’altres partits compromesos amb la República reformista com el partit d’Azaña –Izquierda Republicana- (87), Unió Republicana (37) o Esquerra Republicana de Catalunya (21). El Partit Comunista d’Espanya va incrementar sensiblement els seus escons (17) el mateix nombre d’escons que el Partit de Centre Democràtic (17). La dreta va estar encapçalada per la CEDA (88 escons), seguida per Renovació Espanyola (12), el Partit Agrari Espanyol (10) i la Comunió Tradicionalista (9). La Lliga Regionalista (10) i el PNV (9). El Partit Republicà Radical pràcticament va desaparèixer (5). Falange Espanyola no va obtindré cap diputat.

Martínez Barrio va ser presidir el Congrés dels Diputats. La insurrecció militar de juliol de 1936 va posar fi a aquest període.

La destitució d’Alcalá-Zamora va ser l’esdeveniment polític-institucional més important, sotmès a una moció de censura, possible per haver dissolt el Congrés dels Diputats en dues ocasions en un mateix mandat. A l’abril de 1936 es van fer les eleccions dels compromissaris que, amb un nombre igual de diputats, van elegir Azaña President de la República. La presidència del Govern va recaure en Casares Quiroga.

La primera decisió del govern del Front Popular va ser decretar una àmplia amnistia política dels represaliats a l’octubre de 1934 per a després desplegar el reformista programa pactat el 15 de gener per les forces frontpopulistes, desmarcant-se explícitament de postulats programàtics socialistes:  

  • la defensa de la llibertat i la justícia, tornant a l’imperi de la Constitució,
  • la reforma agrària fonamentada en la consolidació de la propietat i en la revisió dels arrendaments,
  • restablir la legislació social, salaris mínims al camp i garanties de compliment dels acords,
  • la reinstauració de l’organització autonòmica de l’Estat,
  • el foment de l’obra pública i
  • l’impuls a la política educativa de construcció de centres d’ensenyament.

Socialistes i comunistes van donar suport parlamentari al govern republicà, sense voler participar però en ell, i van encetar un ampli moviment vaguístic de caràcter sindical i no contra el govern, que a Madrid va tindre una gran incidència.

El govern del Front Popular va tornar a instal·lar en el camp a milers de camperols en aplicació d’un Decret de 20 de març –desplegant la llei conservadora de 1935- que permetia la instal·lació temporal de camperols per raó d’ “utilitat social”, validant les ocupacions que els sindicats de treballadors del camp van promoure eixa primavera (gairebé el 80% dels yunteros extremenys –camperols amb animals de tir-) s’hi van poder beneficiar. La reforma agrària es realitzava amb èxit a Extremadura, escassament significativa a l’àrea occidental de la Meseta (Ciudad Real, Toledo o Salamanca) i pràcticament inexistent a Andalusia. El projecte de recomposició del patrimoni municipal (juny, 1936), que recuperava el rescat dels comunals, no va poder-se aprovar.